Dilluns 13 de maig, a la sala d’actes de Col·legi de Veterinaris de Madrid (Colvema), la catedràtica de el Departament de Sanitat Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i una de les majors expertes en leishmaniosi a nivell mundial, la Dra. Guadalupe Miró Corrales, va analitzar sota el títol “Mites i realitats sobre la leishmaniosi canina al segle XXI”, l’evolució de la malaltia i les seves estratègies de control durant els últims 30 anys. L’esdeveniment va comptar amb una alta participació de veterinaris i va estar recolzat per la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries (RACVE), assistint en representació d’aquesta seu president, Arturo Ramón Anadón; el vicepresident, Francisco Antonio Rojo; i el secretari general, Salvi Jiménez Pérez, entre altres.

Pel que fa als canvis més importants esdevinguts en les últimes tres dècades al voltant de la leishmaniosi, Miró va assenyalar les vacunes com “la gran revolució” en la lluita contra la malaltia, fent referència a LetiFend® de LETIPharma, la primera vacuna recombinant contra la leishmaniosi canina comercialitzada a Europa, i indicant, a més, que aquesta vacuna té una “alta” eficàcia contra el paràsit, el “que realment està ajudant els veterinaris a treballar amb unes mesures de control de la malaltia molt més adequades en animals sans”. I és que les vacunes tenen com a objectiu disminuir notablement el risc de desenvolupar la malaltia, enfortint les defenses de l’gos en el cas que arribi a ser infectat.

Així mateix, l’experta va assenyalar altres eines fonamentals de prevenció com l’ús de collarets repel·lents per “evitar la picada de l’flebotomo i per tant la transmissió de la leishmaniosi”. En aquest punt, Miró va destacar els avenços que s’estan produint en aquests collarets, en al·lusió a la nova indicació dels 12 mesos de durada de l’collaret Scalibor de MSD Animal Health, que ha demostrat una eficàcia repel·lent enfront de l’flebotomo d’entre el 94% i el 98% durant aquest període de temps, i que la catedràtica va destacar positivament com “una bona protecció” per al gos.

I és que, segons va explicar Miró, la prevenció és l’arma “fonamental” dels veterinaris en la lluita contra la leishmaniosi, sent de vital importància que aquests entenguin i combinin totes les eines que tenen a la seva disposició, ja que, segons ha assenyalat, “les coses han canviat” pel que fa a la transmissió de la malaltia en aquests últims 30 anys, ja que “tot i tenir bones eines terapèutiques en prevenció, s’ha incrementat el nombre de casos de leishmaniosi en gossos”, ha sentenciat Miró.

En aquest sentit, el major canvi s’ha produït principalment en un augment de nombre de flebòtoms (mosquit transmissor de la leishmaniosi) i en la dilatació el temps d’activitat dels mateixos que, segons indica Miró, ara en algunes zones abasta des dels mesos d’abril i maig fins a l’octubre i novembre, cosa que abans no passava.

A més, la investigadora va explicar que un altre dels grans canvis esdevinguts en les últimes dècades al voltant de la malaltia ha estat el descobriment de nous reservoris i l’aprofundiment en el coneixement sobre el paper dels diferents reservoris. Un exemple són els lagomorfs (llebres i conills) que, segons l’experta, van tenir un paper molt important en el que va qualificar com el major cas de leishmaniosi que s’ha registrat en la història d’Europa, el de Fuenlabrada (Madrid) el 2012. es va arribar a comprovar científicament que fins a un 20% dels lagomorfs van donar positiu a el paràsit de la Leishmania, afirmació que fa 30 anys hauria estat qualificada de “bogeria”.

Un altre dels grans canvis esdevinguts ha estat l’augment de zones endèmiques, arribant a donar-se a Espanya zones hiperendèmiques com Ourense, on la prevalença de la malaltia és “més elevada que fins i tot la que hi ha en altres províncies com Madrid o Toledo, zones que abans eren considerades de moltíssima pressió parasitària “, indica Miró.

ALTERNATIVES DE CONTAGI

A més dels canvis ja assenyalats, l’experta va subratllar les alternatives a l’contagi per flebotomo que s’han demostrat en l’actualitat, i que constitueixen “rutes de transmissió no vectorial que estan ben documentades”. Així, Miró va fer especial referència a la transmissió vertical (de mare a fill), la qual ha estat “molt bé” documentada als Estats Units, on encara en absència d’un vector potencial, hi ha nombrosos casos de la malaltia.

D’altra banda, la transmissió sexual, igualment documentada, ha de ser tinguda en compte, segons l’experta, a l’igual que la transmissió sanguínia, la qual Miró qualifica de transmissió no vectorial “important”, i ha de controlar-se a l’màxim possible als gossos donants de sang en zones endèmiques.

Finalment, Miró va destacar el factor de la predisposició de certes races com els bòxer, els quals, segons l’experta, estan “incapacitats” en la majoria dels casos a generar una resposta adequada a la infecció pel paràsit de la Leishmania, i això que fa 20 anys no es contemplava, ara és un factor més a tenir en compte pels veterinaris en els seus diagnòstics.

Per concloure, des de la RACVE van voler fer un reconeixement especial a la feina de Guadalupe Miró en matèria de leishmaniosi, lliurant un diploma i agraint les seves contribucions a la Veterinària.

Font: https://www.animalshealth.es/profesionales/guadalupe-miro-las-vacunas-la-gran-revolucion-contra-la-leishmaniosis-perros

pel-i-plomes

Author pel-i-plomes

More posts by pel-i-plomes

Leave a Reply

Abrir chat
Hola, soy Cuba ¿En qué puedo ayudarte?
Hola, soy Cuba ¿En qué puedo ayudarte?